Autor: Eva Bistuer | Data: 06/2024
La seguretat del pacient és un greu problema de salut pública arreu del món. La probabilitat que un passatger pateixi algun dany en un avió és d’1 en 1.000.000. En canvi, 1 de cada 300 pacients pateix danys ocasionats per l’atenció mèdica. Activitats suposadament d’alt risc, com ara l’aviació o el treball en centrals nuclears, tenen un historial de seguretat molt més favorable que el de l’atenció mèdica (OMS, març del 2019).
Espanya, segons l’Estudi nacional d’efectes adversos (ENEAS), la incidència de pacients que pateix efectes adversos relacionats amb l’assistència hospitalària és del 8,4 % (dels quals, un 42,8 % es considera evitable); i segons l’Estudi sobre la seguretat dels pacients en atenció primària de salut (APEAS), un 10,11 % dels pacients pateixen algun esdeveniment advers (dels quals, un 70,2 % es considera evitable).
L’OMS defineix la salut com un estat de complet benestar físic, mental i social. Per tant, un dels principis bàsics dels serveis de salut és contribuir a la salut de la població (mitjançant activitats de promoció i prevenció) i, per descomptat, no causar danys durant la intervenció sanitària. No obstant això, les dades mostren que encara estem lluny de tenir una atenció sanitària lliure d’esdeveniments adversos.
Les causes dels esdeveniments adversos són, en general, multifactorials. Normalment, responen a una cadena d’errors de diferents tipus, amb efecte acumulatiu, que es podrien evitar en molts casos mitjançant la implementació en les institucions sanitàries d’activitats orientades a minimitzar el risc. Per això, és de vital importància dotar aquest tipus d’organitzacions de sistemes de gestió orientats a minimitzar els riscos de seguretat del pacient.
La norma UNE 179003 estableix els requisits que deu complir un sistema de gestió de riscos per a la seguretat del pacient per tal que una institució sanitària pugui controlar els riscos i aconseguir una assistència més segura. Aquesta norma està dividida en dos grans blocs:
- Requisits generals per a la gestió dels riscos (que contempla els requeriments de caràcter global i els vinculats a l’establiment del sistema).
- Processos en la gestió de riscos (que fa referència als requeriments concrets vinculats a l’operativa específica de la gestió del risc).
Gràfic 1: Requisits de la norma UNE 179003
A grans trets, un sistema de gestió de riscos per a la seguretat del pacient (SGRSP) hauria d’incloure les següents actuacions bàsiques:
1. Identificació dels riscos de seguretat de l’organització sanitària i del pacient
El primer pas és conèixer els riscos específics de l’organització, que variaran segons el tipus d’activitat que dugui a terme i el tipus de pacients que atengui. Això implica elaborar una llista dels riscos aplicables a la institució en cada servei/procés. Per fer-ho, es poden revisar els processos i especificar els possibles riscos de cada activitat, comprovar resultats d’indicadors clínics, estudis, bibliografia, etc. Alguns exemples de riscos aplicables a una organització sanitària poden ser, entre d’altres, els errors de medicació, les infeccions o les caigudes. Un cop llistats els riscos, s’hauran d’implementar sistemes de notificació que permetin conèixer la probabilitat, la gravetat i les principals causes de cada risc a fi de poder dur a terme actuacions eficaces (plans de tractament de riscos) per minimitzar-los.
Paral·lelament, també caldrà identificar els riscos específics de cada pacient segons les seves característiques intrínseques (p. ex., valoració del risc de caiguda en un pacient geriàtric, valoració ASA d’un pacient que ha de rebre anestèsia, etc.). És a dir, es tracta de determinar els riscos als quals està exposat un pacient en concret a fi de poder establir mesures preventives personalitzades. Fer-ho ens permetrà, a més, comparar a posteriori els resultats de seguretat del pacient amb la complexitat del pacient atès (p. ex. esdeveniments de caigudes vs. pacients amb risc de caigudes) i valorar d’una manera més objectiva l’eficàcia de les actuacions dutes a terme per minimitzar un risc.
2. Creació d’una estructura de lideratge que garanteixi la seguretat del pacient
Un cop s’han identificat els riscos aplicables a l’organització, el següent pas és crear una estructura de lideratge orientada a:
• Recollir i analitzar els resultats de seguretat del pacient.
• Valorar els riscos de l’organització.
• Definir i impulsar actuacions per minimitzar els riscos i assignar recursos per dur-les a terme.
• Analitzar i gestionar els esdeveniments adversos ocorreguts.
• Fomentar la cultura de seguretat del pacient en tota l’organització.
Aquesta estructura s’ha de dissenyar tenint en compte l’estructura de lideratge pròpia de l’organització, així com la seva dimensió, els seus riscos i la seva activitat. Per exemple, es pot crear un grup de treball per cadascun dels riscos aplicables a l’organització (grup de risc de caigudes, grup de risc d’errors de medicació, etc.), disposar d’un únic grup que abordi tots els riscos, etc.
Sigui com sigui l’estructura, l’important és que estigui perfectament definida i que cada grup, agent o perfil professional tingui clarament establertes i assumides les seves funcions i responsabilitats en matèria de gestió dels riscos, així com les competències necessàries per dur-les a terme.
3. Mesurament i abordatge dels riscos de seguretat del pacient
Per poder abordar el risc de manera efectiva, és imprescindible comptar amb un sistema de notificació en el qual el mesurament del risc estigui suficientment segmentat.
Això implica tenir en compte els següents indicadors per a cada tipus de risc:
• Indicadors de probabilitat (que especifiquen quantes vegades succeeix el risc).
• Indicadors segmentats per gravetat (que especifiquen les conseqüències per al pacient).
• Indicadors segmentats segons el perfil de risc del pacient (que especifiquen si la persona que ha patit l’esdeveniment té risc intrínsec o no).
• Indicadors segmentats per causa (que especifiquen les principals causes que originen el risc).
Així mateix, el quadre de comandament de seguretat del pacient també haurà d’incloure la informació segmentada per servei, procés, patologia, lloc, etc., en funció de les característiques de cada risc i l’estructura de l’organització. Això permetrà fer una anàlisi de causes exhaustiva i corroborar hipòtesis amb dades, un pas d’essencial importància a l’hora de destinar els esforços i recursos adequats i d’implementar actuacions eficaces per minimitzar el risc.
Referències:
Linguistic Animals